CATALUNYA MEDIEVAL

EL MEU ESCUT

GUIFRÉ EL PILÓS

Es diu que fa molts d’anys, hi havia un rei franc que es deia Carles el Calb. Ell tenia el terreny de la marca hispànica, que estava partida en diferents comtats, cada comtat hi havia un comte que el decidia el rei franc i aquest defensava la marca hispànica per què els àrabs no entressin a França. Quan el comte moria, el comtat tornava a les mans el rei franc fins que el rei trobava a una persona que pogués fiar.

Un dels comtes era Guifré el Pilós, estava molt preocupat perquè sabia que si es mor, la seva dona i el seu fill es quedarien sense res, així que va decidir que quan ell es mori, el comtat ho seguirà governant el seu fill i després el fill del seu fill i així successivament. En teoria això havia d’enfadar al rei, però com que ell sabia que en Guifré i ell seu fill serien fidels, per això fa confiar en ells.

Aquí acaba la part de la història, després hi ha una llegenda que diu que va haver-hi una vegada que Carles va haver de lluitar amb el Normands. Aquesta va ser la lluita on Guifré va sortir ferit. Quan estava descansant en una barraca, va vindre el rei Carles i li va dir al rei que no sabia que posar all seu escut quan es mori. Llavors el rei va ficar la mà al lloc on en Guifré estava sagnant i amb la mà tacada va fer quatre barres vermelles a l’escut d’en Guifré i es diu que d’aquí va sortir la bandera de Catalunya. 

BORRELL II